Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans
i em mira i veig dins dels seus ulls
dues mars blaves amb dos sols ixents.
Quan la Mercè està contenta
somriu i pica de mans.
No em diu res però m'ho diu la mirada
quan la mar blava se li omple de blanc
i li apareixen com nines daurades,
dos ulls de bou i el seu rostre content
i em diu me'n vaig i un vaixell se l'emporta
per mar endins, endins, dins, dins dels seus ulls.
I quan es perd amb la mà contra el vidre
fent una estrella amb els cinc dits oberts,
jo ja l'he entesa i es posa contenta
somriu i riu, riu, riu, i pica de mans;
somriu i pica de mans.
Somriu i pica de mà, mà, mà, mà, mans.