Pels carrers del nostre temps
Es podreix el nostre pa**at
Allò que ens fa sentir-nos vius
Tendresa de qui ens ha criat
Pels carrers del Cabanyal
Pels carrers del nostre temps
L'asfalt crema tots els moments
I amb ells la nostra realitat
Ja no ens queda
Ja no ens queda res
Ja no ens quedarà res mai, mai més
Resseguint tots els colors
Resseguint tots els carrers
Sentat mirant com trenca el mar
La ràbia crema el seu plorar
Pels carrers del nostre temps
Entre parlars dels nostres vells
Sentint olors de camps cremats
Història morta a cops d'asfalt
Ja no ens queda
Ja no ens queda res
Ja no ens quedarà res mai, mai més
I ara quan et mire als ulls
I ara quan et sent a prop
Veig que ja no ens queda res
Que ja no, ja no ens queda res
Han cremat el nostre pa**at
La terra que ens van robar
Però no cremaran les arrels
No podran cremar les arrels
Caminant pels nostres carrers
Caminant pel nostre temps
No tenim cap lloc on anar
Tampoc en tenim per recordar
Intenten cremar el pa**at
Cremant la terra, el cel i el mar
Memòria d'un poble amagat
Història d'un temps imposat
Ja no ens queda
Ja no ens queda res
Ja no ens quedarà res mai, mai més
I ara quan et mire als ulls
I ara quan et sent a prop
Veig que ja no ens queda res
Que ja no, ja no ens queda res