Als nostres avis i àvies
Em vas contar com els mataren
A les presons d'oblit i horror
Amb l'esperança afusellada
Escrita en llàgrimes de foc
Vas marxar en llargues columnes
Pels camins de fred i dolor;
Cames i cors plens de ferides
Aquell mil nou-cents trenta-nou
Renaix la memòria
Renaix la consciència
Renaix l'esperança
Renaix la victòria
Em vas parlar del llarg exili
A les presons del teu record
Amb l'enyorança derrotada
Escrita en llàgrimes de foc
Vas tornar amb cara envellida
Sense renúncies ni remors
Amb la ferida en la mirada
D'aquell mil nou-cents trenta-nou
Renaix la memòria
Renaix la consciència
Renaix l'esperança
Renaix la victòria