I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants i amb una em vaig posar d'acord vam conversar, vam riure i hem fet l'amor. I m'ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí amb un castellà força estrany, sorprenentment fluid. "Quin nas més gros que tens". m'ha dit, la dona alta des del llit, i a la paret ha a**enyalat un quadre verd que de nena havia pintat. I "Que bonic! Que bonic! Que bonic!" M'he dit, quina nena més dolça devia ser, quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps. "Si tanques els dos ulls", m'ha dit,
"si et quedes quiet a dins del llit, t'ensenyaré una cançó que a casa em cantaven per anar a dormir. Parla d'un bosc i d'un senyor que hi viu aïllat entre oms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exercit d'animals" I "Que bonic! Que bonic! Que bonic!" m'he dit, i quina veu més fina que té, quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps. Però el Bernat m'ha dit que t'ha vist per Barcelona, que t'acompanyava un home molt alt, que li has preguntat si encara ens freqüentàvem i que m'envies molts records.