No haurà estat senzill venir fins aquí
–és espantós com la gent parla–
Tot i que, de lluny, sempre m'has semblat
Prou forta per no amargar-te
Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat
No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs
I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió
Entre la teva veu tan prima i el teu tambor;
Des de la teva cara estranya, com d'aparició
Fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos...
Però avui he entès que us estimàveu
Com molts no haurem estimat mai
Però avui he entès que us estimàveu
Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar
Per molt que m'hi esforci he anat predicant tantes barbaritats
I és que si, en general, tots els canvis ja em posen tan nerviós
Entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor
I entre la teva cara rara que de nen em feia por
Era tan fàcil que et donéssim la culpa de tot...
Però avui he entès que us estimàveu
Com molts no haurem estimat mai
Però avui he entès que us estimàveu
I t'ho explico, així, covard, aprofitant que ell no ens sent
Que davant d'aquell gran home, ho reconec ara mateix
Ja veuríem qui seria el guapo que et can'tés
Ja veuríem qui seria el guapo que et can'tés!