Vaig entrar a la festa
L'amfitrió em va presentar els convidats
Vaig cridar: “he vingut a començar de zero”
Vaig acomodar-me en un sofà
Des de la finestra es veia el parc on s'avorrien uns adolescents
Vaig pensar: “On dorm? Què veurà quan es llevi?”
Mentre desapareixíem lentament
Vaig comprar-me un saldo de trompeta, a**ajàvem cada nit
Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns
Ah! Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del celobert
Vaig escriure-li alguna cançó, i què?
Mentre desapareixíem lentament
Vaig pujar a un arbre amb l'ambició de veure el Llobregat
Les banques eren guerxes i del pes se'm van tombí tombà
Les noies joves de la vila se'm van quedar mirant de lluny, rient
Ah! La vida podia ser difícil
Mentre desapareixíem lentament
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà
Què vam ser ella i jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar
Mai vaig dir-li en què pensava l'hemisferi més cabró del meu cervell..
Una brisa fresca, la platja deserta
Mentre desapareixíem lentament
L'ajudant del mag va treure el vel i allà seguíem, morts de fred
El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners
El productor abraçava la cartera i deia: “Paciència senyors meus!
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest parell desapareixen lentament”
El del teatre reclamava calma dient:
“Tranquils, res és tant curt ni net
Les paraules màgiques funcionen
Però aquest parell desapareixen lentament”