No sap ben bé què cony fa aquí,
És ma**a gran pel que li agrada
Per l'altre ma**a petit.
La sensació de soledat
El condueix a l'endemà
Que serà igual.
Encén la radio, però no fan res de bo,
Ja no recorda la lletra
D'aquella vella cançó
Que ha repetit més de cent cops,
L'ha oblidat a poc a poc
Quasi com tot.
Aquest món que arrossega
Se li ha fet tant pesat
Tot anava tan bé
Però ara s'ha fet gran.
Ja no recorda el seu últim somrís
Tot era abans en blanc o negre
I ara es va fonent en gris.
Camina però ha de recular
S'aixeca i torna a ensopegar
No sap on va.
Aquest món que arrossega
Se li ha fet tan pesat
Tot anava tan bé
Però ara s'ha fet gran.