L'avi Antoni sap bé
Que tots els somnis es fan a mà
I, a la masia, sense la Pilar
Tot és difícil, també somiar
Cada migdia, després de dinar
Baixa al taller i recorda com era abans
Separa les eines, ordena el calaix;
Tota una vida se li'n va de les mans
Damunt del prestatge, prop del mirall
Una foto gastada de quan es van casar
I, a la finestra, tot el que pot mirar
Són els arbres com cauen, màquines de combat
Lladres de somnis, venedors del fum i la por
A tots els germans de la utopia;
Preneu la terra i sembreu-me a la llibertat
A la porxada, s'a**eu
Augura un final, però vol tenir els ulls oberts
I, a la distància, ressona el soroll;
Monstres que avancen, ho omplen tot amb la pols
Les excavadores han entrat a matar;
Són a menys de cent somnis que ja no es poden somiar
"No em preneu la vida, arrenqueu-me les mans!
Vull morir al mateix llit on va morir la Pilar"
Lladres de somnis, venedors del fum i la por
Si arranquen una vida
Ompliran amb formigó tots els abismes
Lladres de somnis, venedors del fum i la por
A tots els germans de la utopia;
Preneu la terra i sembreu-me a la llibertat