Era una vegada un poble mort
De gent preocupada per no temptar la sort
On tot anava molt a poc a poc
Sempre que pa**ava per l'arbre tort
Em recordava que havia de ser fort
Molt fort, pensava cada cop
I entre mirades de cartró torna un somriure de debò
És com trencar-te el cor d'un cop de roc
És com si s'encengués un foc en mig del bosc que som els dos
Però potser aquell dia, un dia com tants
Quant tant m'avorria tu eres al davant
Quan jo estava tocant el fons
Però amb una tempesta va pa**ar
I potser la lluna va donar un cop de ma
Fa temps, tant temps, però és cert
I entre mirades de cartró torna un somriure de debò
És com trencar-te el cor d'un cop de roc
És com si s'encengués un foc en mig del bosc que som els dos
I entre mirades de cartró torna un somriure de debò
És com trencar-te el cor d'un cop de roc
És com si s'encengués un foc en mig del bosc que som els dos
I entre mirades de cartró torna un somriure de debò
És com trencar-te el cor d'un cop de roc
És com si s'encengués un foc en mig del bosc que som els dos