En Martí és un astronauta
A qui li agrada viatjar
A Sevilla, a ses Canàries
O a sa Lluna, li és igual
Va conèixer un astronauta
Que li deien en Joan
No sabia fumar porros
En Martí n'hi va ensenyar
Fan vacances a un satèl·lit
Per a mi és un tal Meteosat
Posen sa benzina a mitges
A sa nau espacial
Han anat a agafar mostres
Amb poals ultramoderns
Són pedretes de sa Lluna
I en Martí ha perdut un pern
Per una òrbita perduda
Via Làctia a un ta**ó
Tenen una baticao
Se remena tot lo món
Duen noves des satèl·lit
Que a Mercuri no plourà
I que la mar s'ha marejada
Bufa un vent que és africà
Ja han acabat ses proteïnes
Però no volen tornar
Tenen tres botelles d'aire
S'alimenten d'alenar
Són poetes d'ultratomba
D'ultravida i d'ultramar
Argonautes, cataplasmes
Mai no queden a sopar
I volam, i suram
Quin bon rotllo sideral
-No me sents, és normal
Deu ser es vestit hermètic
Que total!
-Ai, Martí, quina fam
No sigui tan astronauta
Que es sopar espera a sa nau
-Ai, Joan! no te sent
Agafa més partícules
Per fer s'experiment
I d'aquí se veu sa Terra
Tan totala i dibuixant
L'harmonia dels planetes
La remor lenta d'un vals
Sincronies infinites
No se torben a mostrar
Lletres, numerologies
Metciències de sa pau
I d'aquí se veu ca teva
I ca meva i can Macià
Tots un ben devora s'altre
I ses fadrines berenant
Una samba encén un misto
Fuma salsa i pensa un rap
Hem hagut d'anar a sa Lluna per saber que som germans