És Sant Rorro el més lluït
i és el sant més miraclós
que per a pagar mitgeta
mai no segut pereós.
Quan era xiquet a penes parlava,
anava a les tendes i s'emborratxava.
Quan ja se féu més fadrí
li augmentà la devoció,
no podia pa**ar dia
sense prendre "cáñamo".
Per allà on anava prenia amistat
amb les taverneres que el donen fiat.
Sabia totes les tendes,
quin vi era el més eixut,
a on el venien barato
i a on el donaven més pur.
Allí se gastava si portava un duro,
se n'anava a casa en un pet com un xurro.
Quan tenia més edat
ja tenia millor cor.
Es féu molt aficionat
a donar el truc i flor.
Si dien envide, tirava la falta,
Sant Rorro mig cànter de vi se colava.
Si alguns per casualitat
teniu la dona partera,
en comptes de xocolate
doneu-li la bota plena.
Que és la millor medecina
per a la partera hui,
en comptes de la gallina,
doneu-li un cuiro de vi.
Senyores, que el caldo dóna inflamació,
doneu-li ginebra i vi del millor.
Sant Rorro prengué amistat
amb una "abuela" beata,
quan anaven a resar
omplien la caraba**a.
I quan arribaven a l'amén i glòria
els dos empinaven la caraba**ola.
Per al final del rosari
es menjaven un mosset,
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.
Puix vindria a cabre decàlitro i mig,
i tot se'l colaven abans de les sis.
La beata ja parlava
en italià i en francès
i Sant Rorro se n'anava
caiguent-se per el carrer.
Cantant seguidilles aquell malfeiner!
Anava borratxo com un dolçainer!
Quan es va morir Sant Rorro clamaren,
com tots volien portar-lo,
a l'últim se sortejaren
i a demés portaven dalt cuiros de vi
per anar tastant-los durant el camí.
"Adiós, San Rorro bendito,"
que mai has quedat a deure,
dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.
I el vostre perdó en la glòria eterna,
al cel ens aguardes amb la bota plena!