Si em podeu treure per fi un tros d'ànima
I no fer-me mal
No poséssiu cap cara d'espant
Al veure'm per dintre tot ben corcat
Si em moro a casa què direu
Voldran saber-ho tot
Són tan absurdes aquest munt de llàgrimes
Que us baixaran galtes avall
L'àvia se'n riu, vés per on no es queixava mai
Amb xuca-muia refilava
No miris més a dintre teu
Que ni de prop ni de lluny en trauràs ni cinc
No perfumis més aquest calaix pudent
Amb tantes roses, lliris i pensaments
Prou depèn...